Las matemáticas son el alfabeto con el cual Dios ha escrito el universo - Galileo Galilei

dimecres, 25 de gener de 2017

Activitat 13. Les constel·lacions

L'objectiu final d'aquesta activitat és redactar una història relacionada amb les constel·lacions. Abans però, serà necessari contestar les següents preguntes:
1. Què és una constel·lació? Quin origen tenen (qui les va descobrir)?
Es un grup de d'estrelles que pren una forma imaginaria al cel nocturn, les va descobrir en Homer i Hesíode.

2. Digues el nom de 4 constel·lacions i adjunta-hi una imatge.
Cigne,                      













Ossa major,                        









Sagitari,      
                














Drac













3. Busca i copia la llegenda d'una de les quatre constel·lacions anteriors.
Mite de Sagitari:


Aquesta constel·lació és la imatge del centaure Quiró, un ésser que es distingia dels altres per la seva saviesa i coneixements. Va néixer dels amors entre Cronos i la nimfa Filira, i era meitat home, meitat cavall. Quiró va ser ensenyat per Apol·lo i Àrtemis en l’art de la medicina i la caça, establint una consulta en una gruta i els seus deixebles van ser nombrosos: Càstor i Pollux, Ulisses, etc. En el transcurs d’un combat va ser ferit per una fletxa xopa de la sang de l’ Hidra de Lerna, que li va produir terribles dolors. Com que era immortal, no va voler seguir vivint amb una perpètua agonia, de manera que amb el consentiment dels déus va oferir la seva immortalitat a Prometeu. Zeus el va posar entre els astres del cel constituint la constel·lació de Sagitari.

4. Com podem trobar, d'un manera fàcil, les constel·lacions? Ens poden servir per orientar-nos?
Al mirar al cel, es veu que hi han unes estrelles mes brillants que de altres,i unint els punts podem fer formes, constel·lacions, ens pot servir per orientar-nos ja que hi han constel·lacions, que s'orienten al nord, i així sabem on es.


5. Ara sí, escriu una història (com a mínim 300 paraules) relacionada amb les constel·lacions que has mencionat anteriorment.

EL SAGITARI
Hi havia una vegada un, heroi en l'antiga Grècia, que no era una persona qualsevol, tenia una meitat de home, i una meitat de cavall. La meitat superior te home, el permetia amb el seu gran arc, disparar al seu blanc, i amb l'altre meitat, de cavall el permetia a recorrer, llargs camins a grans velocitat sense cansar-se, així formant ser perfecte, l'anomenaven el Sagitari.
Un dia, en Sagitari, voltejava pels camps, amb la seva gran velocitat, estava caçant aus del cel per practicar el seu tir, però se sobte sentí crits i llors de pena a la llunyania, i va anar rapidment per saber que passava, i ho va veure. Va veure com la seva ciutat, estava en flames, va recorre la ciutat, que estava en ruines, i va assentí al final que va arribar massa tard per salvar-la. Quan estava a punt de perdre tota l'esperança de trobar algú, va sentí una veu, era nena que cridava i plorava enmig de la plaça, es va apropar a ella, i li va preguntar on estava els seus pares, i la nena va respondre, no hi són, els bandits van assaltar tota la ciutat, i van fugir cap amunt. El sagitari va decidí, cuidar la nena, i la va montar sobre el seu gep de cavall i se'n van anar al Nord a buscar venjança per lo que havia passat.
Van passar 3 dies, fins que van arribar en un bosc, i van veure els bandits, amb els carruatges que tenien les coses robades de la ciutat, en Sagitari va deixar la nena al costat d'un arbre, li va dir que no es mogués, que tornaria, i al nena va fer un sí amb el cap. El Sagitari se'n va anar dalt d'un turó, va agafar el seu arc, i va començar a dispara fletxes cap, els bandits que en total eren 12, i 12 fletxes va necessitar per tombar-los a tots, els bandits ni van saber qui els va disparar, per la velocitat que ho havia fet en Sagitari. Va tornar on era la nena, i va portar els carruatges, que havien robat els bandits. 
El Sagitari va decidir cuidar la nena, com si fos la seva filla, al tornar a la ciutat, una altre ciutat veïna va veure el Sagitari venint amb tot lo que havien robat, i el van adorar i reconeixer per tota Grècia.
Al morir no ho va fer com qualsevol persona, va ascendir al cel, i es va convertir una constel·lació per la seva proesa tan gran que va complir. I així el reconeixeran per sempre en tota Grècia.

dijous, 12 de gener de 2017

Activitat 12. Representació del planisferi estelar

Introducció:
En la següent pàgina web Aulauruguay hem trobat en Pau i i jo, la següent informació sobre l'escala del sistema solar.

Escala -->

Mercuri, de 1.4 mm de diàmetre, ubicar-lo a 16.6 metres del Sol

Venus, de 3.5 mm diàmetre, ubicar-lo a 31 metres.

Terra, de 3.7 mm diàmetre, ubicar-lo a 43 metres.

Mart, de 1.9 mm diàmetre, ubicar-lo a 65.5 metres.

Júpiter, de 41.1 mm diàmetre (el més gran de tot els planetes, un gegant) situat a 223.6 metres de distància.

Saturn, de 34.6 mm diàmetre, (el dels anells notoris) ubicar-lo a 411 metres.

Urà, de 14,7 mm diàmetre, ubicar-lo a 826 metres del Sol

Neptú, de 14 mm diàmetre, ubicar-lo a 1294 metres del Sol.

Procediment:
Nosaltres farem la representació en el exterior, al pati que hi ha al costat de l'escola, i el diàmetre que està en mm el convertirem en un valor més petit.
I els metres de distància respecta el sol, passarem també en un valor reduït. Ens hem situat en línia recte al pati, hi hem assenyalat amb un fulls, el planeta que correspon i la distancia de cadascú.

Materials
- Cinta mètrica
- Fulls ( per dibuixar els planetes, i posar-hi el seu nom)
- Retolador ( per fer el planetes)

Resultats: